JOAN CASTELLANOS I VILA EN EL MEU RECORD

Joan Castellanos i Vila, professor de català i de grec i traductor dels clàssics, va morir el passat dia 5 de març.

Nascut a Barcelona el 1941, va ser professor de llengua grega i catalana a la Universitat de Girona (1969-1972), catedràtic de grec a l’ensenyament secundari i, posteriorment, professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-2002). També fou membre del “Consell d’Ensenyament del Català” i de la “Comissió Tècnica Avaluadora de l’Ensenyament del Català”.

Va publicar quatre volums dels "Discursos d'Isòcrates" a la Fundació Bernat Metge, a més de fer edicions divulgatives de Sòfocles i Hesíode.

Una vegada la Montserrat Roig em va comentar les següents paraules d’un poeta: “El millor acte d’amor és la memòria”.

Per a mi, en Joan sempre és i serà a la meva memòria, doncs com molts d’altres, ell és part de la meva vida. En Joan va ser com la meva Musa. Vaig ser el seu deixeble i, a més, em va influenciar i, sobretot, va insistir als meus pares per tal que jo m’animés a fer Filologia Clàssica...ho va aconseguir.

He de dir que va ser un privilegi tenir-lo tant de professor de Grec a l’IES “Lluís de Requesens” de Molins de Rei, durant els cursos del nocturn: 1975/76 (6è de Batxillerat) i 1976/77 (COU) com de Secretari de l’Institut…ell era el meu Cap i jo l’administratiu, a la Secretaria. Gràcies a ell, vaig aconseguir aquesta feina…no ho oblidaré mai.

Recordo que m’enviava sempre els alumnes que suspenien perquè els donés classes particulars.

Sincerament, em falten paraules per expressar els meus sentiments cap a ell. Era una gran persona, un gran professor i un amic molt especial, és a dir, jo, adolescent, el tenia considerat com a un mite. Jo relacionava en Joan amb en Lluís Llach, Kavafis, Moustaki, etc. No sé el perquè, o potser sí que el sé.

En Joan era sensible, engrescador, era amant tant de la Grècia Clàssica com de la Grècia actual, sabia seduïr-nos…per tal d’enamorar-nos de tot el relacionat amb el Món Clàssic. Era un savi…les seves classes, sovint eren informals, divertides i, per tant, aconseguia que ens estiméssim el grec. També el recordo, evidentment, com un gran defensor de la llengua catalana…

Estic molt emocionat!!! Ara us deixo aquí amb el mateix fragment d'en Joan que ha estat sempre a peu de pàgina des que va néixer aquest blog, i també enllaços per si voleu conèixer més d’en Joan…

Josep L. D'Ocon

classiEPIGRAMES

Epigrama :

A la literatura grega clàssica els epigrames són composicions breus, sovint de caire nostàlgic per algun mort, que apareixen als epitafis. En tenim una bona mostra a l’edició de Ma. Àngels Anglada, Les germanes de Safo, publicada en edició bilingüe per Edhasa l’any 1989 i reeditat només en la traducció catalana per Clàssics l’esparver d’Editorial la Magrana.

A la literatura llatina, acostuma a ser una composició poètica breu, de to satíric i contingut moral, social, polític. El màxim representant és Marcial.

Relacionat amb el sirventès i les gloses populars, encara vigents a alguns pobles de Mallorca, com és tradició a les festes de Sant Antoni de sa Pobla.

Aquests dies a classe de 1r de Batxillerat hem estat practicant una vegada més l’ús de les preposicions i intentant fixar-ne el significat. Hem parlat de la paraula epigrama com a terme compost amb la preposició ἐπί. N’hem llegit uns quants dels diferents tipus i després hem jugat a composar-ne nosaltres mateixos.

Alguns alumnes van preferir un tema comú: l’examen del dia anterior. D’altres van voler fer-ho sobre alguna experiència seva personal.

Carme Llitjós

L'EXAMEN DEL DIA ABANS

Que n’era de fàcil l’examen

I que preparada que anava

Ben ràpid el vaig acabar!

I, a més, jo, sense el vocabulari!

Doncs un 10 no em puc esperar.

Bàrbara Almansa, 1r B

**********

Quin paisatge més bonic!

Ja l’havíem vist abans

Però amb la llum d’aquell dia

Nou del tot em va semblar

Per això no vaig entendre

Si eren arbres o rierons

El que es veia entre els turons

Anònim

**********

M’agrada la matèria

Que macos són els signes!

Que bonica és la cultura!

Però allà també hi ha...

LA GRAMÀTICA!.

Wasima Khayat, 1rB

**********

És facilet l’examen,

Deia la professora.

Un bonic full em dóna,

Traduccions, només?

Giro full i dic:

Facilet!... trauré un 8!

Edgar Balsa, 1r B

**********

ENTRENAMENT FALLIT

L’entrenament? Ahir, fantàstic

Tant que tinc el braç fet un fàstic

A la pilota, primer, ben fort li donava

Però al final ni a mig camp arribava.

Bàrbara Almansa, 1r B

     **********

NOCTURN

Volen treure el Batxillerat nocturn!

Molts estudiants es molesten:

Encara que no sigui rentable,

Per la gent que treballa,

És l’únic camí viable.

Diuen que és per faltes d’assistència,

Però mira el Parlament,

Cada dia hi va menys gent!

Laura Moya, 1r C

L'ÚS DE LES PREPOSICIONS GREGUES (en còmics)

EXERCICIS

Aquestes sèries de vinyetes van ser elaborades fa anys per alumnes que van tenir la voluntat de fer-ho. No en tinc els noms, i les signatures de peu de pàgina són il·legibles. Si algú me’n pot donar una pista, li ho agrairé molt. La de L’atac a Troia és del curs 83/84. La d'El cavall i la cosa és del 86/87. Ja ha plogut força...

La tercera, L’ocell i la gàbia, és del curs present 2008/09 i l’ha elaborada l’alumna Teresa Fernández, de 1r B de Batxillerat.

A veure si sabeu triar la preposició adient a cada frase, seguint cada història:

L'ATAC A TROIA: (Ἡ προσχώρησις ἐπί τὴν  Τροίαν)

1. Ἡ στρατιὰ ............... τὸ ἄστυ εἰσέρχεται (πρὸς, πρὸ, περί).

2. Ἡ στρατιὰ ............... τὸ ἄστυ τρέχει (ἀνὰ, περὶ, πρός).

3. Οἱ στρατιώται ............... τὸ τεῖχος ἀναβαίνουσιν (πρὸς, ἀνὰ, ἀπό).

4. Οἱ στρατιώται βέλη βάλλουσιν ............... τοῦ ἄστεως (πρὸς, ἀπὸ, περί).

5. Τὰ βέλη πίπτουσιν ............... τοῦ ἄστεως (ἀπὸ, ἐξ, διά).

6. Ἡ στρατιὰ ............... τὸ ἄστυ ἥκει (ἀνὰ, εἰς, ἐπί).

7. Ἡ στρατιὰ ............... τὸ ἄστυ ἥκει (ἀνὰ, εἰς, ἐπί).

8. Οἱ στρατιώται καταβαίνουσι ............... τοῦ ἄστεως (κατὰ, διὰ, ἀπό).

9. Ὁ στρατιώτης ............... τοῦ ἐχθροῦ ἐστιν (ἐπὶ, ἐκ, πρό).

10. Ὁ ξίφος ............... τὸ σώμα βαίνει (ἐκ, διὰ, πρό).

11. Ἡ στρατιὰ ............... τοῦ ἄστεως φεύγει (ἀπὸ, ἐξ, πρός).

12. Ἡ στρατιὰ ............... τοῦ ἄστεως φεύγει (ἀπὸ, ἐξ, πρός).

Correcció: 1- πρός / 2- περί / 3- ἀνά / 4- ἀπό / 5- ἐξ / 6- ἐπί / 7- εἰς  /8- κατά / 9- πρό / 10- διά / 11- ἐκ / 12- ἀπό/.

EL CAVALL I LA COSA (Ὁ ἵππος καὶ τὸ χρῆμα)

1. Ὁ ἵππος ἔρχεται ............... το χρῆμα (εἰς, πρός, διά).

 

2. Ὁ ἵππος ἔστι ............... τοῦ χρήματος ( πρός, ὑπό, πρό).

3. Ὁ ἵππος ἔρχεται ............... τὸ χρῆμα  (εἰς, ἀπό, περί).

    

4. Ὁ ἵππος ἥκει ............... τὸ χρῆμα (ἐπί, πρός, ἐξ).

 

5. Ὁ ἵππος ............... τὸ χρῆμα ἀναβαίνει (κατά, ἐπί, ἀνά).

   

6. Ὁ ἵππος ............... τοῦ χρήματος ἔστι  (ἑξ, ὑπό, ἐπί).

   

7. Ὁ ἵππος ............... τοῦ χρήματος  καταβαίνει (ἐπί, κατά, ἐξ).

   

8. Ὁ ἵππος ............... τοῦ χρήματος ἐστι (ὑπό, κατά, ἐπί).

   

9. Ὁ ἵππος ............... τὸ χρῆμα εἰσέρχεται  (πρός, εἰς, πρό).

  

10. Ὁ ἵππος ............... τῷ χρήματι ἔστι  (ἐν, ἐπί, ἐξ).

   

11. Ὁ ἵππος ............... τοῦχρήματος φεύγει (ἐκ, διά, ἀπό).

 

12. Ὁ ἵππος ............... τοῦ χρήματος φεύγει (ἐν, ἀπό, πρός).

Correcció: 1- πρός/ 2- πρό/ 3- περί/ 4- ἐπί/ 5-ἀνά/ 6- ἐπί/ 7- κατά/ 8- ὑπό/ 9- εἰς / 10- ἐν/ 11- ἐκ/ 12- ἀπό/ 

L'OCELL I LA GÀBIA (Ὁ ὀρνίς καὶ ὁ κλωβός)

 

 

1. Ὁ ὀρνὶς ἔρχεται ............... τὸν κλωβόν  (εἰς, πρός, διά).

 

2. Ὁ ὀρνὶς ἔστι ............... τοῦ κλωβοῦ ( πρός, ὑπό, πρό).

 

3. Ὁ ὀρνὶς ἔρχεται. ............... τὸν κλωβόν  (εἰς, ἀπό, περί).

 

4.  Ὁ ὀρνὶς ἥκει ............... τὸν  κλωβόν (ἐπί, πρός, ἐξ).

 

5.   Ὁ ὀρνὶς ............... τοῦ κλωβοῦ ἔστι  (ἑξ, ὑπό, ἐπί).

 

6.  Ὁ ὀρνὶς ............... τοῦ κλωβοῦ ἐστι (ὑπό, κατά, ἐπί).

 

7. Ὁ ὀρνὶς ............... τῷ κλωβῷ ἔστι  (ἐν, ἐπί, ἐξ).

 

8.  Ὁ ὀρνὶς ............... τοῦ κλωβοῦ φεύγει (ἐκ, διά, ἀπό).

 

       9.    Ὁ ὀρνὶς ............... τοῦ κλωβοῦ φεύγει (ἐν, ἀπό, πρός).

 

Correcció: 1- πρός/ 2- πρό/ 3- περί/ 4- ἐπί/ 5- ἐπί / 6- ὑπό/ 7- ἐν / 8- ἐκ/ 9- ἀπό/  

 Carme Llitjós

Si voleu fer comentaris, envieu-me'ls a l'adreça: cllitjos@xtec.cat