Hem de ser conscients que les persones passem de pressa per un centre, encara que la nostra estada pugui semblar més o menys llarga. En canvi, les institucions, encara que es transformin i s’adaptin a les circumstàncies, superen les contingències humanes.
diumenge, 15 de febrer del 2009
FRAGMENT DE L'ARTICLE "EL MEU PAS PEL SANTA EULÀLIA" DEL NOSTRE ESTIMAT JOAN ALBERICH (per al Llibre Commemoratiu del 50è Aniversari)
El passat dijous, 12 de febrer, durant l'Acte de Germanor del 50è Aniversari de l'IES Santa Eulàlia, adreçat als/les professors/es actuals i exprofessors/es, la nostra companya Carme Llitjós ens va llegir un fragment de l'article, escrit pel nostre estimat Joan Alberich, El meu pas pel Santa Eulàlia...
En Joan ha escrit l'article, especialment, per al Llibre Commemoratiu dels 50 anys de l'Institut, el qual es donarà el proper 19 de juny, dia del Sopar de Cloenda del Cinquantenari, acte adreçat al professorat antic i actual, alumnes, exalumnes, comunitat educativa del centre i autoritats.
He de confessar que el que més m’ha interessat a la meva vida com a professor ha estat, i és, què, com, quan i per què aprenen les persones que l’atzar m’ha posat en el meu professional. Així com ser director del centre no m’ha interessat mai gens, sí que he desitjat ser el director de l’aula. He mirat d’atreure, de commoure, d’ impactar i, si convé, de fer ballar els alumnes espiritualment i materialment. No puc demostrar que espiritualment ho hagi aconseguit, però tinc alguns testimonis que els he fet ballar danses gregues dins a l’institut i a fora. Guardo una fotografia, feta per la meva benvolguda col·lega Mercè Otero, en la qual es pot veure com uns nois i unes noies alumnes i jo ballem danses gregues a la vora de l’amfiteatre de Tarragona en una sortida cultural que solem fer els professionals de les llengües clàssiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)