dissabte, 14 de març de 2009

JOAN CASTELLANOS I VILA EN EL MEU RECORD

Joan Castellanos i Vila, professor de català i de grec i traductor dels clàssics, va morir el passat dia 5 de març.

Nascut a Barcelona el 1941, va ser professor de llengua grega i catalana a la Universitat de Girona (1969-1972), catedràtic de grec a l’ensenyament secundari i, posteriorment, professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-2002). També fou membre del “Consell d’Ensenyament del Català” i de la “Comissió Tècnica Avaluadora de l’Ensenyament del Català”.

Va publicar quatre volums dels "Discursos d'Isòcrates" a la Fundació Bernat Metge, a més de fer edicions divulgatives de Sòfocles i Hesíode.

Una vegada la Montserrat Roig em va comentar les següents paraules d’un poeta: “El millor acte d’amor és la memòria”.

Per a mi, en Joan sempre és i serà a la meva memòria, doncs com molts d’altres, ell és part de la meva vida. En Joan va ser com la meva Musa. Vaig ser el seu deixeble i, a més, em va influenciar i, sobretot, va insistir als meus pares per tal que jo m’animés a fer Filologia Clàssica...ho va aconseguir.

He de dir que va ser un privilegi tenir-lo tant de professor de Grec a l’IES “Lluís de Requesens” de Molins de Rei, durant els cursos del nocturn: 1975/76 (6è de Batxillerat) i 1976/77 (COU) com de Secretari de l’Institut…ell era el meu Cap i jo l’administratiu, a la Secretaria. Gràcies a ell, vaig aconseguir aquesta feina…no ho oblidaré mai.

Recordo que m’enviava sempre els alumnes que suspenien perquè els donés classes particulars.

Sincerament, em falten paraules per expressar els meus sentiments cap a ell. Era una gran persona, un gran professor i un amic molt especial, és a dir, jo, adolescent, el tenia considerat com a un mite. Jo relacionava en Joan amb en Lluís Llach, Kavafis, Moustaki, etc. No sé el perquè, o potser sí que el sé.

En Joan era sensible, engrescador, era amant tant de la Grècia Clàssica com de la Grècia actual, sabia seduïr-nos…per tal d’enamorar-nos de tot el relacionat amb el Món Clàssic. Era un savi…les seves classes, sovint eren informals, divertides i, per tant, aconseguia que ens estiméssim el grec. També el recordo, evidentment, com un gran defensor de la llengua catalana…

Estic molt emocionat!!! Ara us deixo aquí amb el mateix fragment d'en Joan que ha estat sempre a peu de pàgina des que va néixer aquest blog, i també enllaços per si voleu conèixer més d’en Joan…


Josep L. D'Ocon