dilluns, 23 de març de 2009

LECTURA DE POEMES DE Ma. ÀNGELS ANGLADA


Alguns components d'ELA-ελα TEATRE, Joan Bonastre, Isaac García Oses, Ester Martínez i Clemon Morales, van llegir poemes de la professora i poeta Ma. Àngels Anglada a les III Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques, celebrades els dies 13 i 14 de març.





Montserrat Tudela, directora de la Revista de Difusió del Món Clàssic - Auriga, va encertar-ho ben bé en dir que, segurament, Ma. Àngels Anglada hauria estat molt contenta de veure que uns joves, que no la van conèixer, s’havien interessat per la seva poesia, gènere que no acostuma a entrar en els gustos del jovent.





POEMES

Epidauros (Columnes d'hores)

Vine al matí, quan les disfresses dormen
I el gran calze daurat s'obre per a tu
Com suspès en el temps a mig descloure:
Sentiràs l'únic cor que ara delegues,
La remor guaridora de les fulles.

Com un auguri els pins es fan corones
I trenes serpejants de vinya-verge.
Per lligar al teu record tota la vida 
Les pedres que acollien altes flames
De lliures mots i encara en són enceses.

Fràgils muralles (Columnes d'hores)

Fràgils muralles,
Arbres batuts pel vent entre les closes,
Com em recorden
Les reixes de silenci
Entre molts pensaments i la paraula!
Tantes vegades
Ens és negat, germans, dir cada cosa
Amb el nom clar que una vella sang dicta!


Antígona (Columnes d'hores)

Anant a Delfos, la sagrada, atura't
En el camí: florides de records
T'esperaran les pedres, el teu somni.
¿No sents com entre el blat l'aire es commou
I síl·labes ardides resplendeixen
Contra el tirà que canvia de nom?
Els mots d'una ombra, com espases, tallen
El temps, el vell tapís de sang i d'or.
Entre els fils esquinçats, la noia altiva
Les lleis dels déus escolta i el seu cor,
Els ossos blancs del seu germà somriuen
I es torna a cloure el temps com una flor.

Plany del germà (Columnes d'hores)

Després de les llàgrimes
Que ens han rentat els ulls
Del delicte de veure-hi
Quan són closos els teus,
Ens posem la teva mort
Ens posem el teu enyor
Vidres foscos que entelin
Aquesta claror impia, massa crua
De la vida que flueix
Sense pausa,
Sense tu.

Tirint (Columnes d'hores)

Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps
I les pedres serenes han ofert la collita
Dels seus antics secrets. Brillen entre les fulles
Taronges i llimones més que màscares d'or
I pel mar on el guaita esperà l'arribada
De les còncaves naus, només al lluny ancora
Un daurat repòs d'illes. L'amic grec amb somriure
Assolellat em lliura un intacte tresor:
L'alfàbrega olorosa on tanta llum alena.

D'Agàtias l'Escolàstic (Les germanes de Safo)

"Els nois no tenen la mateixa dissort que a nosaltres,
febles noies, ens ha tocat.
Ells tenen companys, amb els quals
bescanvien les penes amb mots confiats,
es lliuren a jocs que els conforten i enmig dels carrers
passegen mirant virolades pintures;
nosaltres, en canvi ni el dret no tenim de veure la
llum,
ans a casa amagades ens consumim en tristes
cabòries."

De Pynitos (Les germanes de Safo)

Ossos i un nom mut guarda la tomba de Safo,
Però les sàvies paraules seves són immortals.

No sé jugar amb màscares (Les germanes de Safo)

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
D'uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
Dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l'espera de l'alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci.


Columnes d'hores (1965-1990) Barcelona: Columna, 1990.
Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques. Barcelona: Edhasa, 1983; Barcelona: La Magrana, 1997.